Base comuna
↗Fonaments teòrics
Cervell, desenvolupament, intel·ligència, diferències individuals, IA, pantalles, context i evidència.
Introducció
Dependència
cognitiva.
Fes servir la IA sense cedir-li el teu criteri.
Dependència cognitiva és una web divulgativa per comprendre com canvia la relació entre pensament i tecnologia. No parteix que la IA sigui bona o dolenta: pregunta quina tasca es delega, quina capacitat necessita conservar-se, qui fa servir l'eina i en quines condicions.
Divulgació rigorosa, no diagnòstic. Cada afirmació s'acompanya del seu abast, els límits i la font que permet sostenir-la.
Estructura del contingut
La teoria comuna s'aplica després
Estudiants
Famílies
Adults
Professionals
Organitzacions
Principi editorial Cap cas d'estudi no torna a explicar tota la teoria: tradueix els fonaments a decisions, riscos i pràctiques de cada col·lectiu.
Base comuna extensa
La teoria s'explica una vegada amb profunditat i referències.
Sense alarmisme
Se separen beneficis, riscos, associacions i causalitat.
Diferències reals
Edat, perícia, educació, salut i context en modifiquen l'efecte.
Aplicació concreta
Cada col·lectiu rep decisions i pràctiques pròpies.
Per què existeix
La qüestió no és quant uses la IA.
És quina relació hi construeixes.
Les persones sempre hem pensat amb ajuda de eines, símbols i altres persones. La IA amplia aquesta possibilitat perquè pot redactar, explicar, resumir, proposar i decidir a gran velocitat. La mateixa facilitat que allibera temps també pot amagar què hem comprès, què sabem verificar o què seríem capaços de reconstruir sense assistència. Aquest projecte ofereix llenguatge i criteris per observar aquesta diferència.
Propòsit pràctic
Ajudar a utilitzar la IA amb més intenció i menys dependència inadvertida.
El web no pretén que les persones deixin d'utilitzar la IA ni presenta la tecnologia com una amenaça en si mateixa. El seu propòsit és convertir una preocupació difusa —«potser estic delegant massa»— en preguntes observables: quin objectiu continua sent humà, quina capacitat convé conservar, quin resultat s'ha de verificar i què passaria si l'ajuda desaparegués. El resultat esperat no és l'autosuficiència absoluta, sinó una col·laboració conscient, proporcionada i reversible.
Distingir quina part pensa, decideix, produeix o comprova cada component del sistema persona–IA.
Conservar la pràctica necessària per comprendre, supervisar, corregir i actuar davant d'excepcions.
Ajustar la confiança al coneixement propi, l'evidència disponible i les conseqüències de l'error.
Aprofitar l'assistència sense convertir una eina concreta en l'únic camí possible.
Comprendre
Explicar com es formen l'atenció, la memòria, el coneixement, l'autoregulació i el judici al llarg de la vida.
Anar a cervell i aprenentatge →Distingir
Diferenciar un ajut que amplia capacitats d'una delegació que redueix la pràctica, supervisió o autonomia necessària.
Entendre la descàrrega cognitiva →Aplicar
Traduir l'evidència a decisions realistes segons l'edat, la formació, la professió, l'entorn i la tasca.
Triar un cas d'estudi →Concepte de treball
Dependència cognitiva no vol dir utilitzar una eina amb freqüència.
És una relació funcional: apareix quan l'exercici important queda lligat a una ajuda que la persona ja no pot supervisar, substituir o retirar sense una pèrdua rellevant de comprensió, criteri o autonomia.
Coneixement previ, desenvolupament, capacitats, motivació, salut i confiança.
Objectiu, dificultat, novetat, conseqüències i necessitat aprendre-la.
Fiabilitat, disseny de l'ajuda, fricció, explicabilitat i possibilitat de verificar.
Temps, incentius, accés, suport, normes, idioma i alternatives disponibles.
L'ajuda es pot retirar
La persona conserva l'objectiu, entén allò essencial, verifica el resultat i pot respondre davant d'una excepció.
La tasca exigeix l'eina
No sempre és negativa: una calculadora, un lector de pantalla o un navegador poden ser suports legítims. La pregunta és què passa si fallen.
Es va delegar el que encara era necessari
La persona obté el producte, però perd capacitat per detectar errors, transferir l'aprenentatge o actuar de forma autònoma.
Arquitectura del contingut
Primer els fonaments comuns.
Després, els casos d'estudi.
L'edat o la professió no organitzen la teoria científica. Organitzen les decisions pràctiques. Per això la web separa de manera explícita els fonaments teòrics de la seva aplicació a cada col·lectiu.
Base comuna
Fonaments teòrics
Construeixen un vocabulari comú i presenten les teories, les troballes, les controvèrsies i els límits de l'evidència.
- Cervell i aprenentatge
- Desenvolupament durant tota la vida
- Intel·ligència i constructes
- Diferències individuals
- IA i descàrrega cognitiva
- Pantalles, xarxes i CI
- Desigualtat i context
Aplicació contextual
Casos d'estudi
Parteixen dels mateixos fonaments, però seleccionen problemes, decisions, exemples i pràctiques pertinents per a cada realitat.
- Què convé protegir
- Què es pot delegar
- Com ajustar l'ajuda
- Senyals observables
- Exercicis de criteri
- Casos i recomanacions
- Evidència específica
Principis editorials
Què prometem explicar.
I què evitarem afirmar.
El camp canvia de pressa i barreja disciplines diferents. Aquestes regles serveixen per no convertir una preocupació legítima en una conclusió més forta que les dades.
Ni tecnofília ni rebuig
S'hi analitzen beneficis i riscos segons la funció de la IA, no segons una postura prèvia sobre la tecnologia.
Capacitat no és rendiment
Un millor producte assistit no demostra per si mateix aprenentatge, transferència o competència independent.
Correlació no és causa
A pantalles, xarxes socials, CI i envelliment s'indica quins dissenys permeten inferir i quins no.
Edat no és destí
Les etapes orienten però el coneixement específic, la salut, el context i les diferències individuals poden pesar més.
Models no són etiquetes
Els constructes d'intel·ligència s'expliquen com a aproximacions diferents, amb suport i usos diferents.
L'accés no és capacitat
Les barreres socioeconòmiques, lingüístiques o d'accessibilitat no s'interpreten com a menor potencial cognitiu.
Mètode d'evidència
Les referències no decoren el text: delimiten allò que es pot dir.
Cada bloc distingeix el tipus d'estudi, la població, el resultat mesurat i la principal limitació. Quan la investigació sobre IA generativa encara és recent, es combina amb mecanismes cognitius més ben establerts sense fingir que tots dos nivells d'evidència són equivalents.
Veure criteris i bibliografia →Més capacitat causalExperiments i síntesi robustes
Permeten estimar efectes sota condicions concretes, però no garanteixen que es generalitzin a qualsevol edat, tasca o eina.
Patrons consistentsEstudis longitudinals i metaanàlisi observacionals
Ajuden a seguir canvis i associacions, encara que poden mantenir factors de selecció o confusió.
Senyal primerencEnquestes, estudis transversals i autoinforme
Serveixen per formular preguntes i descriure experiències; no són suficients per provar deteriorament o millora cognitiva.
DebatHipòtesis i extrapolacions
Es presenten com a possibilitats que requereixen prova, mai com a danys o beneficis establerts.
Casos d'estudi
Tria la realitat que vols analitzar.
Els casos segueixen un ordre estable i no substitueixen els fonaments comuns. Cadascú selecciona els mecanismes rellevants, els tradueix a situacions reals i incorpora recomanacions i exercicis propis.
Estudiants
Aprenentatge transferible, coneixement previ, avaluació i ajut ajustat a l'etapa.
Famílies
Mediació, acords d'ús, conversa, joc, estudi i acompanyament per edats.
Adults
Ús quotidià, aprenentatge permanent, acomodació cognitiva i envelliment actiu.
Professionals
Competència experta, responsabilitat, supervisió i tasques que no convé delegar.
Organitzacions
Disseny del treball, governança, memòria col·lectiva, formació i resiliència operativa.
Punt de partida
Abans de decidir com fer servir la IA, convé comprendre què volem seguir sent capaços de fer.Començar pels fonaments teòrics →